Quan era nena, jugava al joc del telèfon, m’agradava molt veure com de una frase al principi en resultava una totalment diferent al final.
Darrerament em dona la sensació que juguem permanentment al joc del telèfon. No m’agrada la crítica simple i sense arguments, ni la queixa generalitzada, però menys m’agrada l’engany i la sensació de inseguretat que em provoca haver de mesurar totes i cadascuna de les meves paraules, per si es mal interpreten. I això per què ho dic? A la publicació del mes de desembre d’una revista del meu poble llegeixo un article sobre les festes de Nadal a Arenys on explica que la revetlla de cap d’any es trasllada al pavelló municipal i llegeixo literalment “després de salvar les reticències que tenia la regidora d’Esports manifestades en el si del govern municipal”. Deu ni do penso, com saben els periodistes de que es parla a les reunions de govern, algun company o companya ja m’explicarà com ha anat la cosa, i el pitjor de tot, tornem a jugar al joc del telèfon, reticències a celebrar la festa: si informar que s’han de complir amb les mateixes normes que compleixen quan es celebra el carnestoltes es tenir reticències, el dia que m’oposi a alguna cosa, potser estic muntant un cop d’estat.
Bé suposo que haurem de seguir aguantant interpretacions de converses reproduïdes i reinterpretades per persones que no estan presents… seguim jugant, algú més s’hi apunta?
0 Respostes a “El joc del telèfon…”