El Parlament de Catalunya ha aprovat l’avantprojecte del llibre segon (persona y família) del codi civil de Catalunya. Aquest text proposa que d’ofici (això és el jutge directament) en separacions contencioses (quan no hi ha acord entre els pares sobre com regular la separació), es pugui aprovar una guarda i custodia compartida, sense que ho demani cap dels cònjuges, ni sigui necessari informe favorable del ministeri fiscal.
Penso que la guarda i custodia compartida és el sistema ideal quan ambdós pares estan conformes, ja que participen en igualtat de condicions en l’educació i cura del menor. Però és bo que s’imposi aquest sistema quan els pares no són capaços de dirigir-se la paraula ni posar-se d’acord? No, per molt que es vengui de progrés i de anar per davant de la realitat social aquest no és el cas. La reclamació de la guarda i custodia compartida comporta per una banda que els pares gaudeixen de la companyia dels seus fills aproximadament el mateix temps i per tant suposa: 1.- que no s’ha de atorgar l’ús del domicili familiar a un dels pares pel fet de tenir la custodia i 2.- que no s’estableix pensió d’aliments en favor del o de la menor al progenitor que no te la guarda i custodia, ergo la imposició d’aquest sistema comportarà una major desprotecció envers aquell progenitor (sigui home o dona) que realment es feia càrrec del menor.
Hom coneix moltes famílies en que normalment és un dels pares qui suporta el pes de la cura dels nens, perquè imposar un canvi d’aquesta situació i més quan hi ha hagut un trencament de la relació de parella i probablement les perspectives de vida i de forma d’educació dels fills són diferents. Perquè canviar que la guarda i custodia s’atorgui a petició d’una de les parts o bé d’acord entre les dues, amb el corresponent informe del ministeri fiscal e informe de les famílies. Segurament les pressions ha passat per sobre de la realitat, sota una falsa impressió d’igualtat entre persones s’inicia un camí cap a la desprotecció. Una cosa és allò que diuen les normes i un altre ben diferent la realitat social.
0 Respostes a “El mig engany de la guarda y custodia compartida”