El mig engany de la guarda y custodia compartida

El Parlament de Catalunya ha aprovat l’avantprojecte del llibre segon (persona y família) del codi civil de Catalunya. Aquest text proposa que d’ofici (això és el jutge directament) en separacions contencioses (quan no hi ha acord entre els pares sobre com regular la separació), es pugui aprovar una guarda i custodia compartida, sense que ho demani cap dels cònjuges, ni sigui necessari informe favorable del ministeri fiscal.

Penso que la guarda i custodia compartida és el sistema ideal quan ambdós pares estan conformes, ja que participen en igualtat de condicions en l’educació i cura del menor. Però és bo que s’imposi aquest sistema quan els pares no són capaços de dirigir-se la paraula ni posar-se d’acord? No, per molt que es vengui de progrés i de anar per davant de la realitat social aquest no és el cas. La reclamació de la guarda i custodia compartida comporta per una banda que els pares gaudeixen de la companyia dels seus fills aproximadament el mateix temps i per tant suposa: 1.- que no s’ha de atorgar l’ús del domicili familiar a un dels pares pel fet de tenir la custodia i 2.- que no s’estableix pensió d’aliments en favor del o de la menor al progenitor que no te la guarda i custodia, ergo la imposició d’aquest sistema comportarà una major desprotecció envers aquell progenitor (sigui home o dona) que realment es feia càrrec del menor.

Hom coneix moltes famílies en que normalment és un dels pares qui suporta el pes de la cura dels nens, perquè imposar un canvi d’aquesta situació i més quan hi ha hagut un trencament de la relació de parella i probablement les perspectives de vida i de forma d’educació dels fills són diferents. Perquè canviar que la guarda i custodia s’atorgui a petició d’una de les parts o bé d’acord entre les dues, amb el corresponent informe del ministeri fiscal e informe de les famílies. Segurament les pressions ha passat per sobre de la realitat, sota una falsa impressió d’igualtat entre persones s’inicia un camí cap a la desprotecció. Una cosa és allò que diuen les normes i un altre ben diferent la realitat social.

Celebrar el guanyar el campionat del món.

Hi ha gent que no li agrada el futbol, a mi m’encanta jugar i veure’l. He seguit el mundial i he vist com per primera vegada a la historia Espanya guanya aquest campionat. M’alegra molt, però sembla ser que si ets català no pots gaudir-ne. Davant d’aquesta situació, no em puc estar de dir que No estic d’acord, i que no és just; es pot ser catalana, estimar a la teva terra i també alegrar-te perquè la selecció que ens representa a tots nosaltres guanyi el mundial de futbol.

És per això que crec, que s’ha de celebrar i una bona forma de és fent el corresponent homenatge a una de les persones que ha fet possible assolir aquesta fita i que a més és veí d’arenys. Des de la regidoria d’Esports s’està treballant perquè això sigui possible, tan de bo.

I per aquells i aquelles que prefereixen quedar-se al marge de celebracions per uns ideals específics de país, els meu total respecte, el mateix que demano per a la resta de mortals que si que ens alegrem.