Surt al diari que les dues forces polítiques més importants de l’estat español estan intentant arrivar a un nou pacte
educatiu, ja que está més que comprovat que l’actual sistema no funciona. Ole l’inici d’aquesta negociació, ja va essent hora que tots els governs es comencin a pendre més seriosament el tema de l’educació (un dels pilars fonamentals d’una societat evolucionada), ara bé diu el diari el País: el PP empieza el diálogo poniendo tres puntos sobre la mesa: “Queremos un modelo único y común vertebrador para toda España, garantizar la igualdad de todos los chicos y chicas, garantizar la libertad de los padres de elegir la educación que quieren y buscar la mejora de la calidad a través de sistemas de evaluación, de la participación del profesorado y de la recuperación valores como el esfuerzo y el mérito”. Penso que el fet de treballar per millorar la qualitat i la igualtat per a tots i totes les estudiants és just, per tal de en primer lloc garantir una educació bàsica i d’altre banda potenciar a aquelles persones amb més capacitats; així mateix, és imprescindible que es recuperin els valors de l’esforç i el mérit (aquests grans desconeguts per algunes generacions actuals …), però al tanto, llibertat dels pares a triar l’educació que volen per als seus fills?? això és un arma de doble raser. Un sistema educatiu igual per a tothom,? això és imposible a no ser que les altres llengues españoles s’estudiin a totes les comunitats autonomes (que estaria força bé) i que no entri la religió com asignatura, entre altres. En definitiva, negociin, negociin, però sentit comú que l’educació és un tema fonamental i no s’ha de fer politca amb ell.
Estíc de cord hem el que has iscrit. L’aducasió ha de ser el devat més important. Per tant jo m’hi sento aféctada indiréctament. Peró m’agrada estàr-ne el corrent. Roser___